L’abordatge administratiu de la pràctica religiosa en contextos secularitzats

La separació entre la vida pública i la pràctica religiosa que pressuposava el projecte d’una modernitat secularitzada i laica dona com a resultat un abordatge particular i, sovint, ambigu, de la religiositat per part d’aquelles administracions que es presenten com a laiques i aconfessionals. En aquest marc, l’experiència del sagrat es presenta com una qüestió cultural, despolititzada o, fins i tot, exotitzada, per mitjà de categoritzacions relatives a l’origen ètnic o nacional dels practicants. Així, en bona part de les societats contemporànies, la gestió pública de les associacions de creients com a “llocs de culte” esdevé un índex del respecte a la “diversitat cultural” pel discurs multiculturalista i laïcista d’algunes administracions. Quines formes adopta l’abordatge de la pràctica religiosa en els diferents contextos per part de les administracions? Quines categories utilitzen per identificar i regular la pràctica religiosa tant formal com informal? Des de quins discursos i quin projecte religiós? Com s’articulen processos d’identificació religiosa amb aquestes categoritzacions? Quin és el paper i l’activitat política de les associacions de creients i practicants en contextos pretesament seculars i de quina manera això es vincula amb categories i imaginaris religiosos? Com s’articulen aquestes dinàmiques en l’àmbit d’interacció quotidiana entre creients i quin paper juguen en la remoralització de l’altre relatiu?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: